Censorship banner.png

ManifestEditCatala

From Wiki - Hipatia
Jump to: navigation, search


Describe ManifestEditCatala here.

Elaborat el mes de novembre de 2001, com a document impulsor de la convocatòria d' Hipàtia.


Manifest d' Hipàtia

Coneixement lliure, en acció pels pobles del món.

Proposem la creació d’una organització mundial, popular i democràtica, per tal de promoure l’adopció de polítiques públiques amb conductes humanes i socials que afavoreixin la lliure disponibilitat, sostenibilitat i socialització de la tecnologia i del coneixement, el seu ús solidari i la viabilitat del model econòmic i social que la construeixi en termes de igualtat i d’inclusió de tots els éssers humans i els pobles del mon.

PROGRAMARI LLIURE, camí cap a un coneixement:

• socialment just,

• tecnològicament sostenible,

• econòmicament viable.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.

I – Marc de Referència

Terra, aigua, aire i foc, eren els elements del món clàssic. Després d’Einstein comprenem el món interpretant-lo segons dos marcs d’anàlisi i síntesi: el del conjunt matèria-energia i el de la informació.

Els darrers segles s’han caracteritzat per l’increment del domini de la matèria i l’energia. Junt amb la capitalització, apropiació, el gaudir i el control per part d’una minoria dels coneixements i les tecnologies involucrades. El que ha determinat en gran part les estructures socials i econòmiques creades que han sustentat els canvis. Les diferències de classe, els diferents nivells de vida i els conflictes van crear la diversitat i la oportunitat de satisfer projectes, desigs i necessitats especials. El capitalisme modern és conseqüència i a la vegada motor del desenvolupament tecnològic.

Des de fa unes dècades, la innovació tecnològica i, per conseqüència un dels fronts principals de la acumulació de capital, es produeix en les denominades tecnologies de la informació.

El maneig econòmic i les formes d’apropiació dels recursos generats determinarà en gran part els esquemes futurs d’organització de les societats humanes.

Avui, com mai, la tecnologia i la seva base de suport material i intel•lectual és en condicions d’alterar i redefinir l’ésser humà i les seves societats. Conceptes com ara “bretxa digital” intenten mostrar la preocupació creixent per la forma en la que els canvis impactaran en els sectors més humils de la humanitat creant no solament noves persones analfabetes sinó éssers humans a la mesura de les seves possibilitats, diferents segons el seu poder econòmic.

II – El que arriba

La vida sorgida en els remolins dels fluixos d’energia s’ha tornat cada vegada més complexa; disminuint localment la seva entropia; “progressant” mitjançant la selecció natural; madurant; incloent-se en els seus models de representació a l’hora d’obtenir consciència de la seva realitat; i preparant-se per “millorar-se” en funció dels seus objectius emergents.

La genètica i la biotecnologia canviaran el que som com a persones, modificant la nostra biologia, per tal fer-nos més forts, més intel•ligents, permitir-nos escollir com seran els nostres fills, alterant el rol dels sexes, el concepte de reproducció humana i altres qüestions que gairebé no tenim capacitat d’entreveure en aquest moment.

A l’era de la informació, les telecomunicacions i la informàtica permetran construir xarxes de comunicació que avui no podem imaginar. La interconexió de cel•lulars i computadores al nostre teixit neuronal permetrà coses que abans creiem eren il•lusions; telepatia i telekinesis, per exemple. Interfícies humanes cerebrals amb computadores, artefactes de tota mena, videocàmeres i d'altres seran naturals. Tan sols la nostra limitada imaginació ens impedeix veure fins on podem arribar.

La creixent capacitat de comunicació, tan sols insinuada per Internet, permetrà que en un futur la humanitat evolucioni cap a meta-organismes que inter-conecten humans. Una entel·lequia de complexitat més enllà de tot el que coneixem. Uns o varis éssers juxtaposats dels que tot just serem cel·lules.

El telèfon va permetre comunicacions bidireccionals entre dos punts de la xarxa; un model de comunicacions entre parells. La televisió i la ràdio van permetre comunicacions unidireccionals d’un punt cap a tots els altres punts de la xarxa; un model unidireccional des del centre; un gènere, tots llegeixen. Internet permet comunicacions de tots amb tots de manera horitzontal i transparent. La computadora personal es transforma en un centre de comunicacions que sobreposa les capacitats del telèfon i la televisió a les del processament. Cada model planteja un esquema de participació i organització institucional i humana diferent. La Internet no té centre ni control, la seva única organització central que defineix protocols, s’escolleix democràticament, cada node administra els seus enllaços.

Els canvis i avenços en la productivitat de les oficines, la reingenieria, junt amb d'altres esquemes administratius, la maquinització del treball intel•lectual, junt amb la destrucció d’uns llocs de treball i la creació d’altres, són tan sols aspectes de les transformacions en marxa que són part de la “Societat de la Informació”.

La necessitat de curar i la possibilitat veritable d’aportar millores a la qualitat de vida de les persones discapacitades, entre d'altres, impulsen el recolzament d’aquestes tecnologies. L’afany de lucre mobilitza grans quantitats de fons d’inversió en nous emprendiments.

L’impacte que aquestes dues tecnologies, entre d'altres emergents, produiran sobre l’acumulació de capital, la distribució de les riqueses, i conceptes com ara la llibertat, la igualtat i la democràcia, seran profunds. La biotecnologia tornarà a redefinir a l’ésser humà , la informàtica conjuntament amb les comunicacions redefiniran les nostres societats.

No fem judicis de valors sobre aquestes prediccions, ni ens manifestem d’acord amb elles, simplement, pensem que succeiran.

III – Propietat Intel•lectual, un concepte equívoc

El concepte de propietat ha estat el centre de les construccions i lluites econòmiques i socials de la humanitat.

És essencial al capitalisme modern el control del coneixement, mitjançant formes que el tinguin per capital privat, li assignin valor de canvi i l’assimilin conceptual, comptable i legalment sota la forma de “propietat”. La idea de considerar l’existència de la propietat no tan sols de béns sinó també d’idees, textos, invents (patents), cançons, etc. intenta cristal•litzar un esquema utilitzat per a la matèria a l’àmbit de la informació i impacta profundament en l’estructura de les societats humanes en permetre un flux constant de recursos a qui se les apropien, establint-ne valor i acumulació de capital. Per altra banda, la legislació sobre drets d’autor, patents, marques i d'altres similars habitualment es confon amb aquest terme ambigu. Tot i que aquests conceptes representen coses molt diferents.

És raonable que qui faci una aportació al coneixement humà n'obtingui drets emergents. La qüestió plantejada és quin concepte de propietat NO es l’adient, és una senyera de lluita dels qui consideren que tot és apropiable.

Per això cal separar els significats i referir-se a cada concepte en particular, com drets d’autoria, patents, marques, etc. Trobant els règims legals adients per cadascú, sense que això signifiqui adossar-hi el concepte de propietat.

IV – Obres digitalitzades

Avui estem en condicions de codificar digitalment gairebé qualsevol tipus d’informació, fins i tot en temps real. Representar el nostre coneixement, sigui el que sigui: imatges, textos, sons, etc. Per una seqüència de zeros i uns, en lo bàsic: un arxiu, on cada posició “pesa” un bit.

En les eres prèvies a la digitalització de la informació podia tenir sentit assignar les estructures legals de la matèria-energia a la informació, ja que el suport material era tant important per la seva manipulació que definia les formes de maneig: ús, canvi i assignació de valor.

La digitalització fa la informació ubiqua, canvia el seu caràcter i permet la manipulació massiva i específica de formes totalment diferenciades de les tradicionals.

L’aplicació del concepte de propietat a elements codificats digitalment és totalment artificial. En primer lloc perquè no són elements comptabilitzables, poden copiar-se de manera il•limitada sense perdre la seva essència, no hi ha cap diferència entre l’original i la còpia. Fins i tot els exemplars dels llibres impresos poden diferenciar-se, ser inventariats, tenir un codi individual, encara que iguals en contingut constitueixen dues coses materials perfectament identificables en la seva encarnació física i la còpia te un cost important. Així com la mecànica quàntica va trobar regles estadístiques diferents pels objectes distingibles i els indistingibles (fermions y bosons), necessitarem lleis diferents per a les creacions digitals i per als

  • bjectes materials.

Tot i que es pugués idear cap sistema de suport material que impedeixi realitzar copies i identifiqui cada instància d’un “arxiu”, per la qual cosa clamen les grans empreses musicals, això seria totalment artificial i alteraria l'essència de comunicacions lliures que caracteritza l’espai virtual digital creat al voltant d’Internet. Seria totalment irracional i anti-econòmic. Hauria d’impedir l’anàlisi físic dels dispositius lectors i la codificació de secrets en el seu software. Fins ara tots els intents realitzats han estat trencats (crackejats). És tan contradictori aplicar un esquema basat en la matèria de la informació com imposar una norma sobre la pastura de cavalls al disseny de les estacions de servei. La digitalització és la tècnica que acabarà d’enterrar la propietat intel•lectual i la seva influència en els sistema econòmic actual. Cada nivell de desenvolupament tecnològic es forneix en una super-estructura econòmica, social i legal. En el món digital la propietat intel•lectual simplement no té cap sentit. Tradicionalment, el desenvolupament introduït del coneixement es gestà en l’esfera del poder. Exèrcits, governs el finançaren, protegiren i promogueren el que avui entendríem com a àmbit públic. Tot i que no sempre circulà lliurement, el coneixement va ésser vinculat al poder de l’Estat. En els darrers anys el poder creixent de les corporacions privades començà a apropiar-se de la generació del coneixement. Preveiem que amb la digitalització tornarà a ésser desenvolupat mitjançant fons públics, principalment en les Universitats [http://www.eldiplo.org/resumen.php3? numero24&resumen22/R1316], Forces Armades. Les obres d’art tornaran a ser controlades pels seus creadors, que podran destribuir-les ells mateixos.

V - Programes

Forma pura i acabada de la informació, els programes, cas particular d’una obra digitalitzada, son la clau en si mateixos, ja que representen informació “viva” o activa, instruccions per executar. Fent servir el substrat material de la electrònica digital moderna, els programes constitueixen un avenç més en el camí de la automatització. Així com les màquines de la revolució impactaren en el treball material, les de la revolució informàtica reemplacen cada vegada més el treball intel•lectual.

Els programes, com les receptes de cuina, són instruccions per executar accions. Els éssers humans programem en llenguatges com ara lisp, C, basic, perl, etc. que entenem. Un programa (compilador o intèrpret) tradueix aquestes instruccions a un llenguatge que entén el processador de cada computadora i que no és pas comprensible pels humans. Els programes propietaris no són distribuïts amb el llenguatge humà amb el qual van ser escrits i que roman amagat. Per aquest motiu poden contenir "portes enrere" i seriosos errors de programació sense que puguem ni tan sols assabentar-nos.

Donat que els programes poden actuar per ells mateixos més enllà de la intervenció humana, una vegada instrumentada la base material de l’univers virtual --cosa que ja està llargament realitzat-- poden tenir una existència i acció independent de qualsevol ésser humà. Si bé tan sols “obeeixen instruccions”, la qüestió de què es el que fan amb les instruccions rebudes no és acotable, tal com ho indiquen els teoremes de Gödel-Turing sobre http://www.exploratorium.edu/complexity/CompLexicon/godel.html sistemes complexos .

Els virus informàtics son la més clara encarnació de “formes de vida digitals” malgrat que, ara com ara, molt primitives.

Les idees d’alguns escriptors --Arthur C. Clarke, http://members.tripod.com/~wazzo/2001.html 2001, Una Odissea a l’espai , per exemple-- de que el mateix ésser humà pugui transferir la seva ànima-ment-programa a un altre tipus de màquina no biològica són només un exemple del potencial de la informàtica.

VI - La pirateria, una paraula pel marketing

Un nou fantasma recorre el planeta, els pirates amenacen el nostre estil de vida, en aparença més nord-americà que mai. Aquests fastigosos éssers han fet un culte del compartir, si és que hi ha un pecat més gran en una societat que idolatra l’individualisme i l’èxit individual.

El nom buscat per identificar-los és promisori: pirates. Aquests violadors de discos compactes, assaltants de disquets, fotocopiadores, lladres de vídeos i cançons destrueixen la propietat que les grans empreses han sacrificadorament acumulat pagant-li un sou o mínim percentatge als seus creadors.

Com la tecnologia els ajuda i promociona ja que les barreres per evitar la lliure propagació cauen amb Internet, es necessari inventar barreres legals per crear una propietat i valor on no és possible establir-los naturalment.

Quan no hi ha lleis, se les inventa veloçment. Tan sols així s’entén que legisladors del tercer mon es vegin compel.lits a aprovar lleis que “instrumentin” aquesta propietat artificial convertint als seus pobles en ostatges de les empreses transnacionals. La propietat és un robatori, solien dir els anarquistes, i es dedicaven a “expropiar”. Diem que la propietat intel•lectual es un fre al progrés i ens dediquem a produir software lliure.

I, si us plau, no caiguem en la trampa, deixem la paraula “pirata” reservada pels assaltants de vaixells, violadors i saquejadors. Els qui utilitzen un programa sense permís estan violant una llei perversa, però no son pirates.


VII - El moviment pel software lliure

La batalla pel control del coneixement tot just acaba de començar. En l’ àmbit de la biotecnologia , les grans empreses han aconseguit controlar el seu desenvolupament i en aquest camp ja està perfilada l’evolució futura de les formes de capitalització i distribució dels beneficis. Aquí la batalla està sent guanyada per les empreses. Han aconseguit fins i tot patentar éssers vius. Malgrat això és imprescindible en aquest document destacar la publicació en forma oberta http://www.linux-mag.com/2001-10/trench_01.html publicació en forma oberta del genoma humà.

Pel que fa a les tecnologies informàtiques s’ha desfermat una ja no tan sorda lluita entre els programadors lliures units mitjançant Internet i la facció encarnada per Microsoft, gegant propietari de la major part del software utilitzat en el mon, en un principi paradigma de la forma de vida americana, ara paradigma dels monopolis.

S’inventen costoses tecnologies, es desenvolupen llibreries, es demoren avenços tecnològics en microprocesadors perquè continuïn executant codi vell i així poder reutilitzar software precompilat. La única cosa que assegura la reusabilitat és el codi font, però en el nom de la creació de valor artificial es consumeixen innumerables recursos.

La humanitat no necessita reinventar la roda cada vegada que la vol fer servir, el sols fet de veure-la ens indica com utilitzar-la. No cal inventar una vegada i un altre els codis dels programes. Els bons enginyers i arquitectes copien, adapten i milloren les bones solucions. Si impedim que altres persones puguin veure el codi humà originari dels programes, forcem a tots a repetir els errors i a tornar sobre si mateix.

La batalla dels programadors per aconseguir la reutilització dels seus programes i obtenir reconeixement individual per la seva obra; en contra dels intents dels deus empleadors, la indústria informàtica, per tancar els codis fonts e impedir la cooperació humana, es una història èpica, liderada per la FSF http://www.gnu.org a partir del treball de Richard Stallman. Una lluita en la que la humanitat trobà una resposta intel•ligent al desafiament plantejat o cruïlla en la que es trobava. El seu logo, estendard o referència més important es el codi GNU. Una comunitat de hackers en tot el llarg i ample del planeta, mitjançant un treball titànic de programació, connectats per Internet, a la qual donaren forma, crearen la base informàtica sobre la qual es possible utilitzar les computadores sense utilitzar software propietari. Aquesta meritocràcia ha estat la principal responsable de propagar els valors de la ètica de la cooperació en la professió informàtica.

GNU/Linux,http://www.linux.org realitzat per Linus Torwalds, és el primer Sistema Operatiu funcional sota llicencia GPLhttp://www.ututo.org/gpl-es.txt i representa la coronació d’ anys d’esforç comunitari.

Les llibertats http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html porposades per la FSF que defineixen el software lliure tipus GPL, son el fonament de la lluita iniciada. Enunciades originalment per Richard M. Stallmanhttp://www.stallman.org/ , fixen la possibilitat d’accés a les fonts dels programes i més important encara, impedeixen que altres puguin utilitzar aquest software per crear derivats que no siguin lliures. Varies corrents d’opinió han contribuït a entendre i difondre el desenvolupament de software lliure, en destaquem dues:

- El moviment de Font obertahttp://www.opensource.org/ , que impulsa l’ús de software lliure en termes de la GPL, per realitzar negocis i representa una vessant utilitària. La seva idea central es que el software lliure es més útil al propòsit de les empeses i més convenient des de el punt de mira econòmic;

- El moviment de Software Lliure, que impulsa l’ús de software lliure, en termes de la GPL, per permetre als programadors del món compartir el seu treball. La seva essència és ètica i llibertadora. No importa si el software lliure es més adient, ha de ser desenvolupat doncs és l’únic que preserva la llibertat de programar, de compartir i utilitzar software. Existeixen també diverses posicions amb respecte a les formes de distribució del software, que han originat diversos models de llicències. Tipus de llicencieshttp://www.gnu.org/philosophy/categories.es.html Llicencies de la GNUhttp://www.gnu.org/licenses/licenses.html Problemes amb altres tipus de llicèncieshttp://www.gnu.org/philosophy/philosophy.html#LicensingFreeSoftware El Moviment pel Software Lliure no utilitza eines de marketing, no apareix en anuncis de TV, ni de radio, ni en les revistes. Utilitza eines comunitàries i l' educació depèn de la militància.

Podríem dir que la lluita dels moviments del software lliure representa el primer exemple de entre els amplis sectors que es mobilitzen per “Un altre mon possible”, habitualment referenciats com moviments antiglobalització, que tenen èxit en la tasca de oferir alternatives reals.